Els últims cinc anys, Catalunya ha perdut una vintena de cinemes i vuitanta pantalles. El 2014, el país tenia 158 cinemes repartits pel territori i 756 pantalles. Actualment, segons dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), les xifres s’han reduït: hi ha 137 cines i 676 sales. La recent digitalització del sector, però, està permetent als exhibidors atomitzar més l’audiència i oferir al públic allò que s’adapta als seus gustos. La versió original amb subtítols, els cicles temàtics o l’estrena tardana de films per reduir el preu de l’entrada són només algunes de les propostes que els exhibidors tenen a les mans per “personalitzar” l’oferta, segons Camilo Tarrazón, president del Gremi d’Empresaris de Cinemes.

El president del Gremi dels exhibidors especifica que hi ha quatre factors que determinen l’assistència de públic als cinemes. En primer terme, la “prescripció” de films, que amb una aposta encertada pot arribar a guanyar-se la confiança d’un públic i omplir la sala sense el reclam d’un ‘blockbuster’. “La programació s’ha d’alinear amb els espectadors”, ha precisat Tarrazón.

D’altra banda, segons el mateix president del sector, el públic assisteix a les sales per “l’experiència compartida” i el “punt de trobada” que es genera a les sales. Finalment, “l’excel·lència tecnològica i el confort” dels cinemes també en determina la concurrència.

La combinació entre aquests factors determina la viabilitat d’un projecte