La Corporació de Salut del Maresme i la Selva, juntament amb l’Institut Català de la Salut, han iniciat una campanya que busca sensibilitzar la població de la importància que té fer un bon ús dels inhibidors de bomba de protons –popularment coneguts com a protectors d’estómac–, i informar dels riscos que comporta per a la salut fer un consum inadequat d’aquests fàrmacs.
Segons dades del Servei Català de la Salut, prop del 70% dels pacients majors de 65 anys atesos a les àrees bàsiques de salut de l’Alt Maresme (Calella, Malgrat, Canet, Pineda i Tordera) i la Selva Marítima (Blanes i Lloret de Mar) són consumidors d’algun medicament IBP. I l’Alt Maresme ha estat els territori de la Regió Sanitària de Girona, l’octubre del 2018, amb un consum més elevat d’aquests fàrmacs. La doctora Carme Pascual ha explicat quin és el projecte de abusar d’aquest tipus de medicaments.
Aquesta iniciativa, que s’engega per primera vegada a la CSMS per part dels equips de farmàcia de primària a diferència de l’ICS que ja hi ha treballat en el passat, ha de permetre ajustar la utilització d’aquests fàrmacs en les indicacions que han demostrat ser més efectives i segures. I metges, infermeres i farmacèutics continuen la millora de la seva formació per poder valorar conjuntament amb el pacient la
necessitat de continuar receptant o bé retirar aquests medicaments.
Existeix una falsa creença, sobretot entre la població polimedicada, que a major consum de medicaments, més necessari és prendre IBPs per protegir l’estómac. Els IBPs (omeprazole, antoprazole, lansoprazole, rabeprazole o esomeprazole) són medicaments que actuen disminuint la quantitat d’àcid gàstric produït per les glàndules al revestiment de l’estómac. Aquest àcid produït de manera natural serveix per digerir els aliments i absorbir-ne els nutrients i per tant, s’ha de reduir en comptades ocasions. Els inhibidors de bomba de protons estan recomanats per als pacients majors de 65 anys que prenen algun fàrmac antiinflamatori pel dolor (ibuprofèn, diclofenac o dexketorprofé) o bé, en aquells pacients amb patologies concretes d’estómac com úlceres d’estómac o budell, refluxe gastroesofàgic o sagnat gàstric. Malgrat tot, després d’haver iniciat un tractament amb IBPs és important que el professional de referència torni a avaluar el pla de medicació per si és necessari que el pacient n’aturi o no el consum.
Els protectors no s’han de prendre sempre
El tractament d’IBPs ha de ser acotat en el temps i sempre sota supervisió mèdica. Un consum prolongat d’aquest fàrmac pot tenir efectes adversos per a la salut. La disminució de l’àcid de l’estómac pot desencadenar en problemes d’absorció de vitamines, calci o magnesi i aquest dèficit amb el temps pot provocar anèmia, un augment de fractures òssies o bé un risc més elevat de patir infeccions.
L’any 2018 a tot Catalunya es van dispensar aproximadament uns 8 milions d’envasos de medicaments prescrits i finançats pel sistema públic, sent l’omeprazole el segon medicament més prescrit després del paracetamol, segons dades de la Regió Sanitària de Girona.
Campanya centrada en l’usuari
Aquesta campanya se suma a les que ja han dut a terme altres centres sanitaris a Catalunya i que han ajudat a reduir la quantitat de fàrmacs consumits. En aquesta ocasió, per donar-li visibilitat s’utilitzaran les intranets corporatives, les pantalles de televisió que hi ha als diferents centres i les xarxes socials.
En aquest últim cas, cada dia es llançaran petites càpsules de vídeo al perfil de Twitter i Facebook de la CSMS i de l’ICS de l’àrea de l’Alt Maresme i la Selva Marítima en les quals diferents professionals (metges de d’Atenció Primària i farmacèutics de primària) explicaran què són els IBPs, quan s’han de prendre, qui els ha de consumir i quins són els efectes adversos que poden provocar. Missatges que sota l’etiqueta #PqPrencProtectors? volen fer qüestionar a les persones que en prenen el perquè els consumeixen i que recorrin al metge, la infermera o el farmacèutic de referència per si cal que ho continuïn fent.
També es preveu distribuir díptics i cartells en els diferents CAPs de la CSMS i també en els
de l’ICS situats a l’Alt Maresme i la Selva Marítima.
Escoltar Carme Pascual:
Foto: Joan Maria Arenaza
