La nit d’aquest 24 d’octubre (dissabte) al 25 (diumenge),  a les 3 de la matinada s’haurà d’endarrerir el rellotge una hora, degut al canvi d’horari d’hivern. L’objectiu, aprofitar millor les hores de sol. L’efecte més immediat del canvi d’hora és que es farà de dia i es farà fosc una hora abans, per la qual cosa disposarem de menys temps de llum solar a la tarda.

El canvi es fa a nivell europeu.

Quant s’estalvia amb el canvi d’hora?

Un dels arguments que avalen el canvi horari són les dades que aporta l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia, que estima que l’estalvi energètic potencial és d’un 5% només a l’estat espanyol. 

Aquest percentatge representa, aproximadament, uns 300 milions d’euros. D’aquesta quantitat, 90 milions correspondrien al consum domèstic (uns 6 euros per llar), i la resta, a la indústria o a la il·luminació d’edificis de serveis.

Quins efectes té el canvi en la salut?

El canvi a l’horari d’hivern afecta especialment les persones amb patologies, els nadons lactants i les mascotes. Els efectes del canvi en els bioritmes són similars però menys bruscos que el fenomen del ‘jet lag’, que es produeix després d’un llarg viatge.

Serà l’últim canvi d’hora?

El canvi d’hora d’octubre del 2020 no serà l’últim. La Comissió Europea en principi s’havia fixat l’objectiu de posar fi als canvis el 2019, però el pla era massa ambiciós i el Parlament Europeu després va proposar que l’últim any amb canvi d’hora sigui el 2021. La voluntat dels eurodiputats és que els països que es quedin amb l’horari d’estiu facin l’últim canvi el març de l’any que ve, i els que optin pel d’hivern, a l’octubre.

Quina és la història del canvi d’hora?

El canvi d’hora es remunta a la dècada dels 70, amb la primera crisi del petroli, quan alguns països van decidir avançar el rellotge per aprofitar millor la llum natural del Sol i consumir menys electricitat (Espanya va introduir el canvi horari el 1974).